dimarts, 15 de maig del 2012

VI Triatló de Puçol - 12 de Maig de 2012



 “Pensat i fet”…así fue como me apunté al Tri de Puçol. En principio no pensaba hacerlo porqué no formaba parte del planning, pero siendo que el Tri de Cullera se caía del calendario por compromisos decidí apuntarme el mismo día que cerraban inscripciones. Es un triatlón que hice hace un par de años con algunos compañeros del club, un circuito rápido tanto en bici como a pie…de los que me gustan!!!

..y así fue, la salida como siempre a tope. Intento salir en primera fila, aprovechando los casi 50 metros que habían de poca profundidad para adelantarme lo máximo posible. A los pocos minutos giro la 1ªboya, levanto la cabeza y veo que voy en el primer grupo de unas 10 personas… por momentos pienso que voy de lujo pero razono un poco y me digo a mí mismo: ”relaja bonico, on vas?”. No podía mantener el ritmo. Poco a poco veo como van adelantándome por la izquierda  en pequeños grupos. Al final salgo del agua y Cris me canta el 37º entrando en la T1… mal asunt! Hoy me toca pagarle el almuerzo a Oscar!!

Los primeros km en bici son un cachondeo hasta que nos juntamos un buen grupito de unos 10 corredores. La gente anima y va dando relevos rápidos (incluso yo doy alguno que otro...de broma claro!!). Decido ponerme a rueda, que es lo mío, y más siendo que la gente empieza a flojear allá por el 15… Teníamos a poco menos de 1min el grupo de cabeza y al final nos sacaron más de 2min en la T2. Mientras, por detrás, casi nos da caza otro pequeño pelotón.

Nada más bajar el pie a tierra en la T2 noto buenas sensaciones en las piernas, así que aprieto en la transición y salgo a tope. Cuando me doy cuenta veo que he salido el primero de mi pelotón y llevo a unos 20m  al resto. Al igual que en el agua pienso que he salido muy deprisa pero la diferencia es que me veo con fuerzas para aguantar el ritmo, aún así el grupo de cabeza está muy adelantado. Al final, consigo adelantar a unos 5 corredores mediada la 2ª vuelta, mientras que por detrás también aprietan un par de compañeros. Última recta y último empujón hacia meta, al final ruedo a 3,45 el 5000, 23º de la general. Una lástima no salir un poco mejor del agua para haber cogido el grupo bueno en bici. Pero bueno, es lo que hay… no puedo pretender mucho más nadando.

Ahora toca esperar un tiempo para el próximo TRI, muy a mi pesar me pierdo Cullera con los compis del CTC…estaré animando desde la distancia con un par de cubatas… Vamoooos chicosss..a topeee!!

Jaime

dilluns, 7 de maig del 2012

Triatló de Pinedo segons José Luis Marín 06/05/12

7 del matí Marti, Ximo i un servidor rumb a Pinedo! Arribem i aparquem de seguida, comencen els primers nervis. Arrepleguem el dorsal i de reüll mire a allò que tant de pànic li tinc... El mar. Bé, pareix calmat, em quede un poc mes tranquil. Ara a muntar bicis i preparar-ho tot. Ens n'anem direcció a boxs, deixem les bicis i veiem que hi ha molt poc espai i sense calaixos, deixant el material en terra. Jo decidisc deixar-ho damunt de la motxilla i ve el de l'organització i em diu que no puc deixar motxilles, així que fóra motxilla. Ens posem el trage de neopré i cap al mar. Abans d'eixir de boxs ‘merda m’ha caigut el gorro i no el trobe’. Vaig corrent a buscar-lo, no estava, em pose més nerviós, fins que em done compte que un organitzador porta un en la butxaca. Li pregunte, i efectivament era el meu! Ara si, foto i cap a la platja.


Anant cap a la platja vam veure que hi havia molta distància de la platja a boxs i el camí amb un poc de pedra, en fi que se li anava fer? A seguir. Comencem a estirar, Ximo es fica a nadar un poc, jo simplement fique els peus i a calfar. L'aigua es veu prou calmada, però jo sabia que no ens anàvem a portar bé. Ens criden i ens reunixen, ens expliquen el trajecte de natació i ens situem en la línia d'eixida dels últims i "meeeec" COMENCEM!

Fins a la primera bolla fatal. En la meua vida havia rebut tant, fins al punt d'haver de parar, engolint molta aigua, desastrós. Arribem a la primera bolla i em situe per fora, comence a nadar bé, inclús avançant i tot, en res ja estava en la segona bolla, espectacular. De la segona bolla cap a l'eixida una altra vegada fatal, primer em desvie moltíssim i quan em pose en el grup "ala" a engolir més aigua. Per fi isc de l'aigua i res mes eixir sent que em criden, em gire i era Ximo. Anem cap a boxs i veig a Marti llevant-se el traje, em pose contentíssim. Per que em done compte que els meus companys estaven igual de mal que jo nadant! jajajaja!

Comence a llevar-me el traje, veig que no em trobe gens bé, havia engolit molta aigua, i comence a vomitar. De sobte se'm va l'alegria, li dic a Ximo que seguisca ell que intentaria agafar-lo. Pareix que em trobe millor, així que agarre la bici i amb una ràbia immensa em pose a pedalejar com un boig. Veig a Ximo i el cride: Anem Ximo seguix-me! Comence a tirar, després tira ell. Veiem un grup davant, i em diu: Cal agafar-los. Així que comence a tirar i els agafem, ens posem a roda, i a agafar forces. Jo volia més. Ens creuem amb un grup i veig a Marti i a 300 metres una redona, i pense: Tenim que agafar-lo!

Comence avançar i li dic al què estava tirant en eixe moment que havíem d'anar a per eixe grup. Comence a tirar del meu grup, estava eufòric sense pensar que em quedaven 15 Km . Em donava tot igual, després d'uns 3 Km . em relleva el xaval cridant: Anem!! Jo tot emocionat darrere d'ell, que per cert se n'anava súper bé, media quasi 2 metres .A l'estona ja véiem al grup de Marti a 300 metres , veig que el xaval va abaixant el ritme i em pose a tirar jo cridant-li: Va que ja els tenim!! Em dóna per mirar el contakilómetres i no m'ho creia ni jo: 43 Km i tirant de 7 persones? Impresionant. L'emoció era tanta que agarre al grup de Marti i em trobava tan bé, que no em pose a roda, si no comence avançar. Serien uns 7 més, però quan arribe als primers m'ho pense millor i em pose a roda, encara faltaven uns 7 Km .Amb eixe grup fins al final, fent relleus i a un ritme bo. A la fi arribem al Km. 23, amb una mitja de 32´9. Cap a boxs i transició. Ximo una transició súper ràpida, Marti ix abans que jo i em pose a córrer.

Comence a un ritme bo, però veia a Marti i volia agafar-lo, així que decidisc pujar. Em trobava còmode i seguisc a eixe ritme. Em pose davant d'ell, però en el Km. 3 més o menys, em comença a entrar flat, note que ja no és el mateix ritme. M'avança Marti i m'anima, però no podia, veia com a poc a poc s'anava allunyant. Al final arribe a meta, i veig el temps 1:16.

Objectiu complit! Sabia que podia arribar 10 minuts abans que a Gandia. Satisfet no... El següent.
Agraïments:
Als meus companys de hui: Ximo i Marti per que m'ho he passat en gran i hem estat junts de principi a fi. A tota la gent del club que em dóna consells i m'ajuda en cada entrenament per a que em supere competició a competició. "Les carreres es guanyen a l'hivern."

I en especial a la meua dona Sara, que pese no trobar-se del tot bé, ha volgut vindre i animar-me com sempre. Recolzant-me i donant-me ànims no sols en competicions si no sempre que ho necessite. Gràcies Sara sense tu no seria possible. Et vull.

dijous, 3 de maig del 2012

Crònica Fuente Álamo by Guille Pérez

Des de que faig triatlons he escoltat i llegit que a Fuente Alamo hi ha que anar, que és un tri diferent, de referència a nivel nacional perque van el millors però sobretot per l´atenció que rep el triatleta. L´any pasat em vaig quedar en les ganes però enguany no volia quedar-me en casa. Tant és així que les 1.000 places s´esgotaren en 25 minuts.

Ara que ja ha pasat puc dir que tot el que havia sentit era cert, que el ambient és espectacular. No cabiem quasi en el pavellò municipal aon dormiem en colchonetes. L´organització ens donà de desdejunyar, dinar i sopar, i després montà una entrega de premis molt xula amb la seua discomòvil final. Un gran cap de setmana que a més a més puguerem disfrutar amb els compannys del C.E.C. Antella i amb Jordi Pascual del Diablillos de Rivas, que a la postre quedà el 11 en categoria èlit.

Pel que fa a la meua carrera. La natació va ser molt dura pel fort oleatge i al principi en va entrar ansietat amb lo que no podia respirar com cal i agafar un ritme estable. Una volta em vaig adaptar al media tan ostil en el que estavem ja vaig nadar com cal. La bici era molt divertida pujant un port nomes eixir de boxes de 11km però que al portar el aire de cul no es va fer molt pesat i vaig adelantar a prou gent, encara que a mi tambè. Una volta vam baixar el port formaren un grupet de 5 persones que anavem donant relleus amb fluidesa i bona velocitat mitja. I la carrera a peu un desastre, sols eixir de la zona de boxes notava com tenia la panxa unflà de tanta aigua que havia tragat i m´entrà flato, a pesar d´això vaig apretar les dents i vaig correr en dignitat fins el km.3 en el que vaig reventar definitament, i vaig perdre algunes posicions.

Lo dit, al any que be a vore si fem més colla encara perque val molt la pena.

Guille.


XXIII TRIATLÓN NACIONAL VILLA DE FUENTE ÁLAMO - 28 D'ABRIL DE 2012