II Acuatló de Gandia - 30 de Juliol de 2011

Hace un año por estas fechas tenía el gusanillo de competir en un acuatlón, sabía que eran las dos disciplinas que mejor se me daban y las distancias me gustaban, corto y rápido. El lugar perfecto, el puerto de Gandía, cerca de casa, lo peor la hora..las 16h de la tarde, menos mal que estaba medio nublado. Las sensaciones no eran buenas, a pesar de comer pronto y ligero me notaba pesado. Fue llegar allí y como si nada, sería el ansia, jeje. En boxes comentamos circuito con algunos compañeros y amigos del Trisuheca, la carrera a pie era bordeando el puerto hacia la escollera y el segmento de natación dos vueltas de 500m. Dejo todo en boxes, por un momento me rallo...¿y la bici?..coño, es un acuatlón, casi me entra algo, ya había tenido una mala experiencia en Antella, jeje.

Después de calentar nos vamos colocando en la salida, sabía que tenía que salir a tope así que me pongo en la 2ªfila..Bocina!! Si yo soy ansia los demás aún más, la gente sale a full, yo me voy colocando entre los 15 primeros a ritmo fuerte...me encuentro bien aunque me come la duda de cómo responderé nadando, sigo adelantando gente, gente buena, y me pregunto si me estoy flipando con el ritmo..jaja! llegamos a la primera transición, los últimos 10 metros los hago caminando para recuperar un poco, 8º, zapatillas fuera, cojo gafas y gorro y me voy hacia el pontón..yo nunca había hecho esto de ponerme las gafas corriendo..y al agua! los primeros metros me noto muy fatigado por las pulsaciones, poco a poco voy cogiendo mi ritmo..sin agobiarme, son 2 vueltas.

La segunda vuelta me pasa la primera chica, que estaba haciendo su primera...la tía espectacular cómo nadaba. Intento no perderla de vista aunque parece complicado. Aun así mantengo mi ritmo y salgo del agua con buenas sensaciones, me pongo las zapatillas de nuevo y salgo a pies de 2 compañeros del Suheca. Las piernas me responden bien (no como cuando te bajas de la bici) y me pongo a tirar, durante el primer km los paso, ya no queda nada, doy un último apretón y adelanto un par más. Finalmente llego a meta...33 minutos, ¿ya está? jajaja! Acabo reventao pero contento, entre los 20 primeros, una lástima el tiempo en natación.

En definitiva, me gusta el acuatlón...jaja..sobretodo porque no hay bici y las transiciones son menos duras. Una pena que no hayan más pruebas de este tipo.

Jaime

Crònica Tri Antella by Cristian

El dissabte, 11 membres del club ferem el triatló de Antella i molts més estagueren animant de una forma increible per lo que no fa falta fer una crònica de lo que va pasar perquè cada uno de nosaltres ho va viure de una manera i té unes sensacions diferents. La meva visió es molt especial, pensava que no anava a fer-lo ja que la meva xiqueta ja feia dies que deuria de vindrer al món i no hi havia manera de que eixira, segurament volia que fera el triatló i donarme forces, perque ha segut el millor triatló que he fet fins ara, quedant el 19 de la general i baixant més de 1 minut la marca de l'any pasat, que ja va ser impresionant per al meu nivell. Vaig estar tot el matí molt nerviós, tenía masa ganes de que m'eixira be i molta presió per lo be que m'havia eixit l'any pasat i pese a estar un poc millor de forma en els tres segments no pensava millorar la marca. Quedarem a le 16:15 en el pavelló, jo estava fet un flan i sols tenia ganes de arrivar, i la veritat es que ho ferem en temps, menys mal, perque de seguida començaren les anecdotes, a Jaume se li oblidaren les sabates i el casco de la bici. Comencem a preparar els trastos, jo li done la bolsa a Silvia i als meus pares per a que la deixen al cotxe, que per cert m'havia deixat les llums enceses. Quant falten 15 minutets entra Jaume per fí, m'espere un poc per a no deixarlo a soles ja que el note prou nerviós i quant ja es prepara i agafa les ulleres de nadar me done conter que jo no les tinc, me les havia deixat en la bolsa que havien deixat al cotxe a la entrada del poble. Món pare es fa una carrera per a portarme-les, menos mal!!! Baixem a l'aigua justets però sense agobios, me quede en la escala i quant entre en l'aigua m'esbare i me caic, comencem be, je, je. Al cap de uns minutets donen la eixida, com anava arrimat me desplacen cap a les canyes, però pase prou be, encara que la sensació es de no anar comode, recorde quant Guillem en les seves cròniques ens conta que agafa els peus de la gent e intente fer-ho jo, la veritat es que vaig prou comodo però la sensació es que no arrive mai ni a la primera boia i per haver eixit 150 només porte a molta gent davant. Quant arrive a les tres boies, la del mig quasi ni la veig si no arriva a ser per la piragüa, pense que tinc que apretar, les sensacions son males i en la corrent a favor no milloren masa, quant eixc de l'aigua pare el crono i meeeeeeec, 19'50", fatal, en qualsevol entrenament ho havia fet més ràpid i damunt parant de quant en quant, me quede molt despagat, l'any pasat vaig eixir en 18'36" però me pose a correr com un loco per a compensar un poc fent una bona transició. Vaig tan enfurit que no me done ni conter però en la transició adelante a Claudio, Ricky i Fernando que havien eixit davant de mi de l'aigua. El meu germà, impresionant animant, m'havia cantat que portava a gent del club a uns 20 segons i que anava el 60 i pico i la meua xica, que emabaraçada i tot la senc xillar animant-me, es impresionant la quantitat de veus congudes que sens xillar el teu nóm, un 10 per a tots els que estaven. Se m'engantxa un poc el neopreno però ixc lo més ràpid que puc en la bic, en el despago que portava de haver perdut quasi minut i mig en la natació les sensacions no són masa bones però no pare de pasar a gent. Quant arrive a Sumacarcer me prepare pal port, mire el crono i 6'55" de bici (20 segons més que l'any pasat) me torne a calfar el cap, i sols començar el port me pasen 3, els primes que ho fan, encara que són 3 que ja els havia agarrat antes. Veig en la primera curva a Guillem i l'agarre un poc antes que l'any pasat, li dic que intente seguirme però me diu que va al seu ritme, que màquina, vinguent del Ironman i sense haver fet res de preparació. Les sensacions pujant són prou bones, no pare de adelantar a gent, pase a als que m'havien pasat excepte a uno del Suheca que l'adelante ja en la última recteta i me diu, va que ja ho tenim. Quant arrive dalt mire el crono i 12'23", quasi vint segons més que l'any pasat, ja vaig perdent més de 2 minuts, però he guardat forces en el port i sols començar a planejar comence a apretar, vaig a bon ritme, me faig mig gel i espere a que me pase algún triatleta 'rodaor' per agafar referències, però no m'adelanta ningú. Al cap de un moment pense, tant be aniré, les sensacions son bones i encara que jo no me gire mai enrere ho faig i veig que algu del club ve darrere, ¿serà Gullem? al cap de un moment me torne a girar i me veig a una locomotora que se me tira damunt, crec que feia hasta ruido, Fernando Cancellara que ve com un tir, me pasa i me diu que pegue darrere, je, je, .... com anava, però com estem a punt de girar cap a la presa no se'n va masa, aprete en la baixada i me pose al seu costat, VA MÀQUINA!! li dic, comencem el segon portet i veig a Jaume, la veritat es que se me dona prou be pujar però Fernando en 800 metres me trau quasi 60-70 metres, agafa a Jaume i jo tarde un poc més en agafar-los, ja quasi baixant m'esperen un poc, Jaume m'anima i me diu que anem dels 25 primers, quin pujó, li pregunte per Vicent i me diu que va per la presa. Es posa davant Jaume en la baixà, mare meua com baixa el tio, per damunt de la paret de la presa ens pasa uno que portava el dorsal 200 i pico, mare este, ja ens porta 5 minuts, però a Jaume no el pasa. Era una autèntica flipà, 3 del club, Fernando i jo en paralelo, per damunt de la pared del pantano per a evitar suspicàcies dels jutges i Jaume un poc davant. Fem les curves 'perilloses' i se m'escapen un poc, havien agafat a 2 de Algemesí, el que ens havia pasat, Fernando i Jaume, i jo estava quedantme un poc. Quant comencem la tornada del pantano, en els tobogans me pose a tirar i vaig pasant-los a tots, i me pose el primer del grupet, vaig mol comode, i me pose a tirar, Fernando pasa de quant en quant, sempre un per cada carril, i agafem a Vicent, 4 de club, IMPRESIONANT, 2Km antes de arrivar a Antella me incorpore, estire la esquena, me faig un gel, bec i me lleve les sabates, queda molt però vuic fer una bona transició. Torne a pasar davant i en això que me pasa Fernando molt fort, ja estem arrivant i li dic, LES SABATES, es fonamental fer una transició ràpida i hi ha que llevarse-les en temps. Arrivem davant del grup faig una transició regular i damunt quant ixc me'n vaig en el casco posat. Torne arrere, i ara sí, a correr, comence tranquil, m'havia pegat molta palisa en la bici, i havia pogut rebaixar el temps de l'any pasat en quasi 2 minuts, tot depenia de la carrera a peu, que l'any pasat la vaig fer a 4'. Es super-emocionant, pases per un pasillo ple de gent als dos costats, i tota la gent coneguda, familia, amics del club cridant el teu nóm, per a mi el millor triatló de la comunitat en diferència. Pronte me pasen 3, jo a la meva, esperant que Jaume me pasara, però a la meua, aço es molt llarg, arrivem al primer cono i ahí tinc la primera referància en la gent del club, pense que dec haver fet la transició molt ràpida perqè encara que porte a Jaume, Fernando i Vicent molt prop els he tret uns quants segons. Ahí, el meu germà, incombustible, la meua cunyà, la meva xica i Quique, no paren de animarme. Continue i antes del kilometro 2 un dels que m'havia pasat es para en sec i diu ja en tinc prou, no entenc per a que va eixir tant ràpid.... Continue a la meua, els avituallaments impresionant, molts i s'agraeixen, en la primera volta igual, aborronat de la quantitat de cirts de gent coneguda, MOLTES GRACIES A TOTS, no m'agrada dir noms per no deixarme a ningú però IMPRESIONANT TOTS!!!!! Cada vegada vaig més ràpid i aprete un poc antes de pasar pel cono i agafar referències de la gent que porte tant davant com per darrere, les sensacions son molt bones, li bese la panxeta a la meua xica i el meu germà me crida que en porte un davant propet i que vaig el 20, els últims Kilometros vaig disfrutant, pase al de Betera i no vieg a ningú que me puga agarrar. Entre en meta super content i superemocionant, li dedique la carrera a la meva xica Berta, que ara ja està ací en el món, xuplantme el dit, i me'n recorde, com quant arrive a meta en totes les carreres que faig del meu amic Sergio, que sempre que correc m'enrecorde d'ell i senyale al cel.... En fi MOLTISIMES GRACIES a tots els que estagueru animant. Als que el ferem, tots impresionants, 5º per equips, Vicent 5º millor parcial en natació, Fernando el 15 en bici (AY si arriven haver 47 km en bici con en Oliva, crec que no l'agafem ningú del club) Jaume imprrsionant com sempre, Guillem i Oscar millorant els seus temps, en lo que acaven de fer, Ricky baixant de les 2 hores (7 del club baixaren de les 2h) i cuidadín en Jordi que sense correr ja està ahí davant donant pel sac, i la capacitat de millora que té es impresionant. Piguti també molt be i igual que el Rada si tingueren un poquet més de temps per a entrenar, AY MARE!!! A Claudio a vorer quant les cames eixes li deixen fer un tri en condicions, però en fi, TOTS IMPRESIONANTS i lo que queda...

La pròxima en Valencia, encara que ahí jo tinc poquet que dir, mes que intentar fer-ho lo millor posible, a tope clar, i sobre tot que valga per al pròxim objectiu, OLIVA.

MOLTES GRACIES A TOTS!!!!!!!!!!!!!!!

Quints per equips en el passat Tri d´Antella. Quin és el secret?

Efectivament, el pasat dissabte 23 de juliol conseguirem en el prestigios triatló de la ciutat d´Antella la quinta plaça per equips de 40 que van participar. Vos adjuntem la classificació mes avall. El secret d´aquest tan bon resultat es el stage nocturn que els membres del club realitzaren una setmana abans al CAR del SOLOPIZZA i entrenant a la zona de pubs d´alzira com podeu comprobar a les fotos.

http://www.triatlocv.org/images/stories/RESULTADOS/Antella11/CLUBES_MASCULINO.pdf

Triatlón Media Distancia Sierra Nevada - 24 de Juliol de 2011

XXII Triatló d'Antella - 23 de Juliol de 2011

XII Triatló Cross de Bocairent - 17 de Juliol de 2011

Com diu Alex en primer lloc felicitar als companys de la batalla de Bocairent perquè tots patirem mes de lo previst, però com sempre disfrutàrem patint i almenys no hagueren lesions greus. Per haver pujat al podi me diuen que vos conte la batalleta que ahi va:

La veritat es que anàvem animats ja desde 1ª hora quan ens vegerem per a eixir del poble. Arribarem en temps, la organització estava muntant el tinglao, i allí anàrem descobrint que hi havia dos zones de box, que no teníem xip, que en la meta no hi ha rellotge, que si la piscina es de 25 o menos que lio, bueno prou paxango tot, Piguiti diu en quina encerrona mos hem estacat... (ara ja no mos heu conten). Allí ens trobem en Canals i la família tot risses que si no porte suspensió, que si ahir vaig a anar a Barxeta a 4...

Ens convoquen a la eixida, primer Vicent i jo i mes tard Canals i Alex.

L’aigua pareixia un tornado quina remor, com si nadares al costat del cunyat de Guille...

En els carrils tots a tope seriem uns 40 en cada tanda, les xiques ninguna vol anar la primera jo la valenta de totes que nade mes lenta que lenta isc davant, encara no faig 50 metres trago...Bueno isc la segon de l’aigua darrere de la xica que ningú ha vist en la foto del pòdium, agarre la bici i comença la major aventura que he fet, 20km de btt per a mi molt tècnica i exigent. Primer la puja a la ermita como el coche de San Fernando, un ratito a pie, y otro caminando estreta, empedra i amb escalonets, desprès unes pistes llarges de cudols tant amunt com avall que no sabies per aon era millor passar. En un punt un de la organització dia “peligro de reventón de ruedas, partir cadenas”, pensaves carai açò es la guerra que hi haurà ahí baix???..i casi acabant trialera llarga i estreta que no se com podien passar, jo arrastrant la bici clar. Bo es veu la llum, tres últims km ja per pista normal de pedreta i per asfalt a box. Els temps no passava i els km es feren molt lentons.

Allí esta David animant-me !!vas la segon fes bona transició i a correr!!, Tania i Fatima vinga animar. Comencem a córrer cara amunt i sorpresa, no anem pel poble es muntanya per sendes de pedra i palla en pujaes i baixades sense ombra, en un sol de por, que calor!!! Anem fent com podem no tinc cap referència no estan els km marcats, o jo ni els vea, al final entrem en el poble i de nou a meta no sabia si ja acabava o que passava. Me duen !!toma la gomita que son dos vueltas!!! Com???? atra passaeta de muntanya pel mateix circuit, que punyala, això va ser mortal me desanime un monto no meu esperava.

Esta segona part vaig caminar mes que córrer tenia molta set i encara que volia no podia nomes volia acabar, per fi a meta que si m´encante encara m’arreplegà la 3ª xica que tenia prou mes potencia que jo…

En meta tots animen jo no senc ni que diuen nomes vuic beure però ni cocaloca ni aquaruius ni res de res donen aigua, fruita i un hervero que pa això estàvem!!!

Alli esta Vicent content però matxucat del bac en la bici, mentres tots animen a Alex i com no a Canals que també va patir lo seu.

Després de una llarga espera arrepleguem la copa, que fort de triatlo i cros!! Encara la mire i no m’ho crec. I com diu Guille qui vullga alguna cosa mes que rasque.

Agrair els ànims, els consells i les felicitacions de tots i com no de David que a pesar de estar malet de l´esquena i acabar socarrat va estar ahi a tope com sempre.

Cris

Triatló Polar Series de Castelló - 10 de Juliol de 2011

Després d´una temporada que vaig començar molt fort( i he baixat el nivell), mitges maratons, curses de muntanya etc...el meu repte de l´any era fer un triatló olimpic ( com diu el meu amic Manel del CN Vilafranca:- fins que no faces un Olímpic no seràs un triatleta!) i allà que anava jo. La veritat és que jo ja sabia que anava una miqueta justet d´entrenament, sobretot de bici i la mar m´espantava una miqueta ( a vore quan el club ens fa uns manguitos pa mi i pa Oscar!) Arribe a Castelló i gran alegria al veure monos de color tarongeta, ahí estàn les besties pardes del meu club!!! salude a la tropa i clave la bici al box....després de tres temporades era la primera volta que competia en algú del club, sempre fent de lobo solitario per ahi s´agraix fer les coses i sentir com els teus mateixos companys t´animen durant la batalla. La primera part de la batalla està apunt de començar, ens trobem tots a vora mar, foto de rigor i tranquilitzant un poc a la tribu, per a mi és la part més dura psicologicament, si ixc a tope em posaré nervios, tragare aigua i la liarem aixina que darrere de l´ú el dos...a la marxeta...ixc de l´aigua en 32 min aprox, se que soc dels ultims però he ixit bé, tranquil....i a més, només ixir tinc a la meva aficció animant-me...-vinga rotovato!!!
Segona part i en la que més vaig flipar: la bici, ixc i comence a pedalejar..hi han molts grupets, jo encara vaig sol, els grupets van a més de 40 k/h impresionant quant me creue en ells me lleven les pegatines de la bici...que fort! tenim espartanos del CTC en casi tots els grupets donant el callo!! veig pasar a Vicent, Claudio, Alex, Raul, Jordi i David...alguns fan cara de velocitat, altres bufen, jo els cride i els anime, ells també ( el que pot jeje) cada una de les quatre voltes és fan llargues, m´intente acoplar a algun grup, però van a foc i sols els puc aguantar alguna estoneta...finalment m´acople en tres o quatre i acabe alló com bonament puc....i arribe a la tercera part de la batalla, ara sols queda resistir....el circuit és penós...4 voltes que és fan eternes..la batalla ja és mental...estic desfet però tinc que arribar encara que siga a genollons....soc dels ultims però no m´importa, el repte és acabar i ho acoseguiré...pegue la ultima volta i ja veig la meta...jo com sempre com si fora el primer..més content que unes pasques...ara ja sóc triatleta de veritat...encara que em falta molt per entrenar i per apendre....ara els propers reptes seràn baixar temps...
Gràcies a tots els membres del Club per fer un grup i un equip tan gran, i gràcies a les nostres dones, companyes, families.. en definitiva a totes les persones que aguanten els nostres entrenaments i les nostres locures.....Gràcies!!!

amunt CTC!!!!

IGNASI

IRONMAN NICE 26 de juny de 2011 by Guille Pérez

A les 4:30 del mati havíem decidit despertar-se per a preparar-nos i anar cap a boxes. L’eixida del Ironman era a les 6:30 per el que en teoria teníem temps de sobra. Abans de que sonara el despertador jo ja estava despert i nomes sona pegue un bot del llit. Per fi ha arribat el gran dia, el dia de la GLÒRIA com a molts vos havia dit ja dies abans. Estic descansat, confiat, concentrat, i se que ens va a eixir bé, tant a mi com a els meus companys de viatge, Oscar (company d’habitació) i Ricki, i més, després de rebre una carta de Maria mitjançant la missatgera Mari, ja que no havia pogut acompanyar-me en aquest repte, i la carta va ser l’extra de motivació que ja tenia de per sí.

El primer que faig a l’alçar-me és obrir la finestra del balcó, doncs les vistes donen al mar i tenim l’eixida just davant. Ho he fet tots el dies, i sempre li deia el mateix a Óscar, - saps a que fa olor Óscar? fa olor a IRONMAN. Com no podia ser d’una altra forma ho torne a fer. Em pose el meu Ipod per a concentrar-me en la meua música, esmorzar barretes, plàtans, i m’ho prepare tot per anar cap a boxes. Óscar, el triatleta més nerviós del món, es va alçar el tio en una parcimònia impressionant. Abans de les 5 del mati jo ja estava preparat i ell no estava ni vestit. Total, que arribem a boxes a les 5:30, massa tard per a mi que em tinc que preparar moltes coses: unflar les rodes, posar-me el gels, anar al WC, etc, i a les 6 tancàvem boxes. Anem cap a la platja i hi ha tanta gent accedint a ella per la rampa que m’oblide ja de calfar perquè arribem tard. Una volta xafem les pedres de la platja ens tornem a reunir els tres i ens abracem, -molta sort amics, i ja ens vegem després-.

Vaig a buscar el meu calaix d’eixida, estava dividit per temps que esperaves fer en la natació, el meu és anar per baix 1h2m, estem al costat del pros. Com que havíem arribat tan tard estic situat pràcticament al darrere del tot, en quarta o quinta línea però és el que hi ha, vam pagar la novetat. Faltaran uns 10 minuts per a que es done l’eixida, sona la música, l’speaker com un loco cridant al personal i animant. Són moments màgics, m’encanta ixe instant en que mires al mar, en el sol eixint, la tensió a flor de pell i a punt de començar el repte de ser un IRONMAN. Tot a punt, jo estic a punt, quines ganes de començar ja i de repent la gent comença a tirar-se al mar, no he sentit res, ni una botzina ni res que done l’eixida però si que sé que els 2.500 triatletes s’han posat mans a la feina. Els dies abans que anàrem a entrenar a la platja costava molt entrar perquè era de pedra tipo Xàbia, però en ixe instant no notes les pedres. Només toque aigua em tire de cap, mare de déu quina barbaritat de gent, com si fora un triatló olímpic tots buscant la seua posició, sort que l’experiència és un grau i ja ens hem vist en esta situació mil vegades. Fins que no portem 500m no s’estira el grup. La primera boia estava a 1km, i es va fer un poc llarg pel tràfic constant, ja que també passe per davant a molta gent que va eixir passada de rosca. Després gir a la dreta a buscar a l’altra boia sense més complicació, nadant còmode, fixant-me en un tio que anava a dos metres de mi, i un altra volta cap a la dreta per encarara de nou a la platja i completar la primera volta. En aquest tram em desvie un poc i tarde en donar-me que no seguisc l’estela de tots els partipants, així que encare de nou i ja rectet. Finalitze la primera volta i havien voluntaris ajudant-te a eixir de l’aigua. Ja he completat 2.400m, ara falta un altra volteta de 1.400m. Al principi de la segona volta em passa un tio per la meua dreta nadant amb banyador nomes, que crak!!!, a pèl i damunt anat mes apresa que jo, l’estratègia és clara, a peus d’ell que té més ritme que jo, boia a l’esquerra i continue darrere d’ell, una altra boia i encarem els últims metrets, el tio en el seu banyadoret roget com un coet cap a fora, i jo darrere aprofite per a pixar sense parar. Casi arribant ens adelenten dos i em canvie de peus, i li passe al de banyadoret jajajaja que Judas Iscariote que sóc, ho reconec, em va saber mal i tot, després de portar-me mes de 1.000m i a falta de 100 li la jugue, en fi, és reglamentari.

Em pose en peu i gairebé no puc eixir de l’aigua, entre la corrent i les pedres, de sobte un voluntari em pega una "zarpà" i pegue un bot cap a fora. Xafigue alfombreta blava en direcció a boxes. La transició és grandíssima, m’atreviria a dir que fins que eixim de la natació fins que pugem a la bici 1km. Avance a molta gent en la transició perquè vaig com un coet, m’enrecorde de Cristian, si estiguera ací estaria orgullós de mi perquè anava esprintant com en un tri de curta distància. Arribe a la zona de les borses blaves, bike bag, agafe la meua i a tope a buscar una cadira. Dies abans havia vist un video en el que Marcel Zamora agafa la borsa i va a buscar l’última cadira, així que jo faig el mateix jejeje. Em trec el neopré, casc, guants, porta-dorsal, 4 barretes power-bar, li pegue un bac a la bike bag en un montó que estaven totes i a esprintar una altra vegada a per la bici, tant és així que em vaig passar el passadís i sort que David s’havia col•locat allí per avisar-me. Isc de la zona de boxes, i quasi tots davant meu ficant-se les cales, jo li pegue un bot a la Cervèlo i em pose les sabates sense problemes, mire el rellotge, bé, he nadat en una horeta, el que esperava.

Comença la bici i és hora de menjar. Els primers 20kms son planets i passen molt ràpids, a partir del 20 pica cara amunt fins el km.50 a on comença el port dur. En estos primers 50 km tinc la sensació d’anar molt espaiet amb la bici perquè em passen barbaritats de corredors, però el contakilometres em deia que la meua velocitat era òptima, i pense - collons tu, o la gent està molt forta o soc un paquet de por. Comence el port en tranquil•litat, son 21km d’ascensió, fins el km.70 i es pot fer molt dura, i efectivament, ho vaig passar fatal i se’m va fer etern, per suposat continuava perdent moltíssimes posicions i en la sensació d´anar parat a 16km/h, em passaven les cabres, les de carretera, incloïda una bici semblant a la de Jordi el ferro, pufffffff, estava tocat de moral. No em trobava bé i encara em quedava molta pujada, suant com un porc ja que la calor ja començava a apretar, mare de déu, si dura un poc més no sé si m’haguera retirat i tot, girant el cap en cada corva de ferradura per si m’agafava Óscar. Al final vaig emprar 1h12m cara amunt, i per fi l’avituallament. Ara tocava planejar en algun “repexet” fins el km.90 que era cara baix, oh my god!!! La baixada fins el km.103 més o menys em va sentar de luxe i em vaig menjar mig sandwitch de pernil que estava ummmmm! ara el altre port dur, 7km al 4.5%. Aquest el vaig passar sense problemes en el pinyo 23 tota l’estona, que és en el que puge agust, quan en el port de 21km vaig gastar quasi sempre el 25. Ja no em passava gairebé ningú, i començava a trobar-me molt bé damunt de la R3. Em faltava un portet com Simat de 3km en el km.120 i després baixar fins el km150. Durant tots aquests kilòmetres vaig xalar molt, vaig passar a molta gent, i la veritat és que vaig arriscar també, tenia que pujar la velocitat mitja que quan vaig fer cim en el km.70 era de 26km/h i ara anava sempre per damunt de 40km/h en trams de 60km/h. Quan vaig vore la marca en terra del km.150 sabia que tenia que continuar apretant, ara em restaven 30km plans i em vaig vore amb forces de continuar tirant i així va ser, amb un poc d’aire en contra però a 33-36km/h. Ja cap al final férem un grupet de 4 persones que anàvem tirant cada cop un, sobretot jo i un altre francès respectant la distància mes o menys excepte un que portava una cabra Kuota que anava a roda tota l’estona. Entrem ja en Niça, faltava poc per deixar la bici, m’havia esforçat molt en aquest sector i ho vaig passar fatal en la primera part, fins el km.100 no vaig tindre bones sensacions i era hora de comprovar si encara tenia forces per a la marató. A punt d’entrar a boxes vaig vorer a l’afició: Mari, Cris i a David: -ale màquina eres el puto crak, o algo així em cridava David, no sé, però després de casi 7 hores pel món s’agraeix moltísim que et donen ànims. Mire el rellotge i no m’ho crec, he pogut baixar de les sis hores en la bici, la qual cosa no m’ho pensava per rés del món fa uns dies en un terreny muntanyós, ara, ja vos dic que vaig tindre que rascar i molt per fer les 5h52m. Em descalce les bambes en marxa, i arribe a la zona de boxes, gent parada descalçant-se, aiiii si practicareu les transicions pense, em baixe de la bici i corrent a tope fins que un voluntària m’agafen la bici, què bonic! que no tinc que buscar jo el lloc per a deixar-la. A per la borsa roja, run bag, i a buscar una altra cadira, bambes de córrer, vaselina “a tope” en les zones complicades, em trec el casco, em pose la gorreta, mire el tub de la protecció solar però passe, no puc perdre més temps. Al meu voltant tots fent la transició molt lenta, supose que serà perquè no poden ni en l’ànima però jo “a tope”, vaig tardar 3´23´´.

Isc a per a la marató i vaig en ànsia viva, primer mil a 4:32, entre content per la bici i que estem acostumats a aquests ritmes quan deixes la bici vaig massa fort, segon mil a 4´40´´ jajajajaja. Que barbaritat, ahí es notava els entrenes el diumenge pel mati fent transicions en Piguiti a 4:30 de mitja. Total el primer 5000 a 4´42´´. "Massa pa la carabassa". El circuit a peu era de 4 voltes d’uns 10km per l’Avinguda dels Anglesos, una recta al costat de la platja cara a l’aeroport i tornar. En la primera volta David Clemente es va posar al meu costat i vam córrer junts uns kilòmetres, a on ell no parava d’animar-me, jo no parlava perquè sabia que després em faria falta i anava mirant als que entraven en la bici per si veia a Óscar o Ricky.

Ens vam creuar en el primer classificat, fàcilment identificable perquè portaven patinadors amb un peto en la classificació, i amb el segon, cap dels dos era Marcel, i David em va dir que li portaven més de 15 minuts, instants després ens va passar Marcel "quan arriba Niça" Zamora tot escopetat i amb la coincidència que un grup de 4 amics seus tots vestits amb samarretes de MZ grogues i pancarta estaven ahí en eixe moment. Els crits d’ànim cap a Marcel eren impressionants, -va Marcel -tu pots - estem amb tu -ànim que ets el millor, als quals ens vam sumar David i jo, mentre li senyalava el meu braç a David en la pell de gallina. Per fi m’estabilitze en un ritme que portaria ja molt de temps, marcant els mils a 5:10 ó 5:25 si parava en l’avituallament a menjar algun gel o plàtans, que normalment ho feia cada dos, sinò no parava de córrer, agafava beguda i continuava. A tot açò, el meu cap no més feia que pensar que si no la cagava i era capaç de fer la marató per baix de 4 hores, que era l’objectiu inicial, el ser sub-11 per segon vegada ja no era un somni i ho tenia al meu abast.

Gairebé en el gir de l’aeroport, portaria menys de 5kms, veig a Óscar en la bici que ja va cap a boxes, li alce el braç i ell em crida -va paquet. Una alegria creuar-te en el teu company i comprovar que està en la lluita per ser finisher, em faltava Ricky que encara no sabíem res d’ell. Aquest tram era el pitjor, érem un parell de kilòmetres en la zona de l’aeroport a on no hi havia quasi gent animant i no bufava gens d’aire perquè et separaves de la platja. Tornant ja cap a la zona de boxes em creue de nou amb Óscar, seria el km.9 meu, ens xoquem la mà i David se’n va amb ell per donar-li ànims. Quina gran tasca que vas fer Xicotiu, que llàstima que no t’agrade patir, crec que no el vorem mai en una d’estes. Per eixa zona estàvem les nostre animadores, Mari i Cris, les salude i somric, encara em quedem moltes forces per fer bona cara, i Mari que estava parlant pel mòbil em crida -Guillermo tu esposa, que molts besets-. Em va fer gràcia com ho va dir i al mateix temps molta alegria de saber que Maria estava espectant des de casa. Gir de 180 graus i primera volta finalitzada, ja sols falten 3 i pense en el que porte, sempre sumant i mai restant jajajaja com ens haviem dit entre nosaltres, tranquil i “disfruta” com li va dir Martín a Óscar. Encara que m’agradava més la tàctica de Cristian, tranquil fins les tres hores de bici, després “apreta”.

Continue en el mateix ritme de carrera, entre 5:10 i 5:20 i amb bones sensacions però tambè pense que açò és molt llarg i en qualsevol moment fas plof i al perol, o com diu Óscar al putxero. És increïble la quantitat de gent que he passat a aquest ritme, la gent va a 6 el mil i més d’un caminant ja. Gir en l’aeroport i a per la segona volta. Algun valencià em crida en el marató "va Carcaixent" com que portava l’equipatge del club, i els espanyols pel nom que està en el dorsal "venga Guillermo", encara que no els conegues t’alegres moltísim i jo sempre els alçava el dit gros de la mà en comunicació no verbal "ok i gràcies". Per fi, em creue amb Ricky i m’alegre moltísim de que ja estiga en la marató, ara toca patir amic i acabar com siga encara que tingues que arrossegar la cama eixa lesionada. I tot igual, cuidant l’alimentació amb gels, beguent aigua, power bar, però tirant-me molta aigua pel damunt perquè la calor era ja asfixiant, fins el km.25 de la marató que comence a trobar-me cansat ja, i marque els mils a 5:40 o més. Per tant, RECALCULANT, nou objectiu, no fer mils per damunt de 6 minuts i seguir que baixe de les 11 hores, ja que tinc marge. Tercera volta i ja porte mes de 30kms. de marató, però el dolor de potes és ja insuportable, i la calor "ni te digo", que barbaritat, mire l’hora al rellotge, però es que són les 4 de la vespra i cau un caldo de més de 30 graus i jo corrent una marató, ara la gent al meu voltant són cadàvers que pocs corren amb “soltura” i molts tiren la tovallola per caminar més que córrer. Jo “a tope” de cap, obligant-me a seguir en modus run en algun que altre mil a 5:50. Tinc que arribar al gir de l’aeroport i a per la puta glòria, és la nova doctrina. Mire massa el Garmin, senyal de que el meu cos no pot més, ara toca patir, PATIR en majúscules i ser dur mentalment, em falta el pitjor tram com vos he comentat. Gir en l’aeroport i ja no queda res, uns 5 kilòmetres, el meu cap no para de calcular ritmes i els temps que tinc de sobra, no pare de repetir-me que vaig a baixar de les 11 hores, que no te pares Guillermo, que ho tens en la mà, que si no faig mils per damunt de 6 baixe segur. “Aprete” les dents perquè estic exhaust, però van caiguent els kilòmetres. Veig a Óscar, que diu - va tio que baixes de les 11 hores. Pase pel 40, vaig sobrat de temps però exactament no se quan de temps porte competint. I per fi arribe a la Finish Line, corva a la dreta i després a la esquerra i estora blava tot replet de gent, veig el rellotge allà al final, uns 200m, i marca 10h47, quina puta alegria, damunt vaig a baixar el meu registre del Challenge de Barcelona a on vaig fer 10h50m però aquest té el doble de mèrit, la bici havia estat duríssima i les condicions de la marató insuportables. Quins moments amics i amigues, sols els que hem passat per ahí sabem la satisfacció que et dona, i cóm en eixe instant et pessen pel cap mil records, entrenaments, carreres prèvies, tant de sacrifici però es que la recompensa és inversament proporcional. És inevitable no enrecodar-te de Maria, en cóm estarà de contenta per mi, perquè ho viu més que jo de vegades. Veig a l’afició, David, Cris i Maria a l’esquerra de les grades i “aprete” els punys cara a d’ells amb senyal de satisfacció, de victòria, de plenitud, gràcies per vindre, no ho oblidarem mai. Continue cap a la meta per passar l’arc en 10h48m que jo m’he guanyat entrenant a les 20h de la vesprada, jo i Maria que aguanta que arribe a les 22h a casa. I cride - VAMOOOOOOOOOOOOOOOOSSSSSSSSSS. Un guiri que havia entrat abans que jo em va vore tant content que em va abraçar mentre deia - congratulacions. Medalleta al cap i a gaudir-ho després de tant de patiment en els últims kilòmetres de la marató, que feliç que em sentia, quina eufòria.

Pocs minuts després que jo va entrar Óscar amb un temps total de 11h6m, espectacular en el seu primer Ironman, nadant en 1h15m que és un gran registre per ell i en una marató de 3h36m. Sobretot que té molt de marge de millora, pot baixar de 3h30m en la marató algun dia i millorar les transicions. Més tard entrà Ricky que va aguantar molt dignament fins la mitja marató però que després es va vorer afectat per una lesió que arrossegava fa unes setmanes, però ahí està, amic ja pots dir que eres un home de ferro i qui vulga alguna cosa que rasque.

Agrair-vos a tots els amics, familiars i membres del club per fer-nos sentir importants i en el puto centre del món durant els dies previs i sobretot per seguir-nos en facebook, twitter i per internet, em costa que molts estàveu desperts ja a les 8 del mati connectats. Gràcies per les vostres felicitacions a posteriori i sols dir-vos que tornarem.

Crònica IRONMAN NIZA 26/06/2011 by Oscar Sanchis

....Com diu guille..."aci fa olor a IM".....aixo es lo que se respirava nomes arrivar al passeig dels anglessos,vora mar a niza i baixar les finestres de la furgo,havien sigut 12 hores de viatge,pero la ilussio de l'aventura en la que estavem embarcats va fer que no foren molt pessades,l'hotel estava a 100 metres de l'eixida i a 50 de l'expo......impressionant tot ple de cartells d'ironman per tot,quin montage...i nosaltres estavem alli formant part de la festa,ens asomem al balco i l'expo baix,les grades de meta quasi les puguem tocar en la punta dels dits si allarguem el braç.....i darrere el meu pijor mal-son....el mar.

Es dijous i eixim a soltar un poc les cames,,25 min. de correr i l'ambient del passeig es fastantic,molta gent correguent i tots me pareixen bons,inclus a les xiques les veig mes preparades que a mi.....dutxa i a la especialitat del manager(rada) a sopar,quin traductor que portem....despres de demanar me quede tranquil....no,no es per que el rada se defenga molt be en idiomes,sino per que al hora de demanar la tecnica de senyalar en el dit en la carta funciona,ja,ja,ja....anem apanyats,jo me done conter que en el meu frances de l'ecole puc llegir moltes coses,rada un poc mes i algo d'angles de guille i el manager casi fem uno,menuda quadrilla...per que el valencia de riki i mari no anava a ningun lloc,je,je,,eixe era l'equip de l'expedicio del ctc a niza mes cris la dona de rada,la veritat que jo me vaig trovar molt agust en tot moment i crec que ens ho passarem prou be,,,,sobre tot el diumenge,je,je

divendres a les 7 del mati volteta en bicicleta on el manager ens marcava el ritme......mitja de 24,je,je menys mal que no venia cristian,si no acava tiranse al mar del desfici,la veritat es que va estar be,vegerem la carretera que va per la costa i part de niza que a peu no arrivarem....TINC QUE DIR QUE LA CIUTAT ME VA ENAMORAR...la platja no tant

dissabte despertador a les 6 del mati i a nadar(els que me coneixen sabran l'ilussio que me feia....) riki,guille i jo en neopre i el manager en bermudes de floretes hawaianes,gorro de tela i les ulleres de la dona rosa,ja,ja,ja que guapo estaves david....fem dos boyes i cap a fora ens canviem i ens anem a trotar 20 min.,david sempre ahi al nostre nivell i deia "estic poc fort vegent com entreneu tambe estic preparat per l'ironman"....,la veritat david que en tres dies entrenant en nosaltres t'hauras possat com un bou,ja,ja,ja

despres anem on david mes destacava de totes les disciplines........ a l'almorzar de l'hotel,i algu mes tambe li pegava de calent a la nutella,je,je,acavem de fartar i a per el dorsal i a gastar en la fira,la veritat que a mes dies en niza ,mes tranquil estava,al arreplegar el dorsal me vaig possar un poc mes tens i vaig pensar en la gent del club que s'havia quedat en el cami (david esteban,paco i fernando,a este li tenia ganes ,ja,ja) havera molat que estagueren alli,agrairli a paco que ens deixara la furgo,ens ha vingut de luxe
En la fira estaven els pros fent la roda de prensa,marcel i companya ,a guille li digueren de fer-li un parell de preguntes pero ell en la seua humiltat va dir que de moment no estava a eixe nivell.....que un altre any voriem,ja,ja,ja,

LA CARRERA.....ens despertem a les 4:30 no vaig dormir gens be,raro en mi pero este dia de competicio me creava mes respete que altres,no se per que,guillem com sempre una bassa d'oli este tio es de gel....nomes se va possar nervios per que volia arrivar lo mes promte possible i jo tot el contrari ,sabia que quan avans estaguera en les pedres mes nervios me posaria,anat a boxes,per cert llarguissims e impressionants el montage que tenien,conec a un xic de monserrat,anava asoles i estava mes nervios que jo,parlem i me va dir que tambe debutava,que volia fer un IM i era l'unic que quedaven places....jo li dic "quan agarres la bici voras per que queden places",je,je,je,nosaltres haviem vist el port en la furgo i era mes llarg que un dia sense pa,ens possem el neopre i conec tambe a uns companys de feina de cutanda...(per cert guille sen anaren al putxero,je,je)
Fem cua per entrar a la platja...serem burros,quina presa,ahi ja se veia de tot,tinc l'image d'una xica en el neopre abraçada al novio que no competia com a un xiquet quan va el primer dia a la guarderia...."esta si que esta cagá" vaig pensar....un gran murmull i els dos dj que estaven animant el cotarro fan un conter enrere....un silenci molt tens i al agua patos,aaaaay.....aquestos moments per a mi es com fer "puenting"....tanque els ulls i me tire,es molt paregut a calella en 5 metres ja no veus ni el fondo,pero a diferencia d'alli aci me tire l'ultim,som 2633 valents,la primera boya esta a 1000 metres,a 200 metres d'arrivar ja he adelantat posicions pero la gent comença a fer un embut i ahi reb fins l'apuntador,gir a la dereta i 300 metres mes recibint,quin cartxot que me pega un ,jo ni cas i seguisc remant fins la boya que anem a buscar l'ultim gir que ens fa buscar la platja eren 2 voltes,falten 800 metres per a eixir i me desmarque cap a l'esquerra per a nadar asoles,faig un grapat de metres de mes pero me tranquilice,quan tornem a entrar m'esbare i me pegue cula pero m'alegre molt ja que veig a prou gent darrere....davant i havia mes,li "agarre" els peus a un, queden 1400 ...."aixo esa en casa" rumiava jo,aci la natacio es mes "tranquila"pero encara agarrem a un grupet que un SUBNORMAL se posa a agarrarme les cames a cada braçá seua..."este imbecil segur que es espanyol",jo a la meua,estava començant a estar content,me quedava no res per eixir de l'aigua,molta gent sap lo mal que ho pase aci i la por que li tenia....pero esto no es com un mig IM,jo sempre que acave l'aigua pense que ja esta fet.....i aci me quedava una volteta en bici com siete picos i una marató....glups!!!!

La trancisió es llarguisima pasem per l'arc de meta per a entrar a boxes....1h15 i algo....que alegria m'entra, feia un any m'havia marcat com obejetiu fer este temps,comence a pensar com ho hauran fet els meus companys,sabia que be....faig un pis i quan agafe la bici el rada com un loco animant,deuria de fer mala cara per que ell al vorem eixr del water pensava que estava vomitant, la veritat es que els ultims metres de natacio i els primers 20 de bici tenia la pantxa rebolica de tanta sal en l'estomag,pero a la segon barreta ja estava millor...

Al 2 km en bici adelante a riki,el tio anava de verano azul plantat menjanse una barreta...jo acolpat ja, passant a molta gent,es lo bo d'eixir en gent humana que pots adelantar-los i "disfrutes" molt en el tram de bici, recupere mes de 400 posicions i aixo que per a mi vaig fer una gran natacio i vaig eixir el 1321,per al mitat,en canvit guille que va fer millor bici que jo me contava al acavar que el pasava molta gent i tenia una mala sensacio...ell va fer una natacio al seu gran estil fent el 234,una bona bici estaguent dels 600 primers i eixixen en la marato fent el 265 i marcant un temps que ni ell somiava de 3h45,el seu millor parcial en diferencia i fent marca personal en IM...i en niza,qui vullga que rasque.

Jo en la bici me trovava be de cames i ritme i al recuperarme de la pantxa me vaig motivar.......pero de seguida arrivem al mur del 10% en un final del 12%.....com s'apegava, hi havia gent que me pasava i ahi me va vindre al cap la xarla de martin i paraules de molta gent regula,no ten pases....difruta....aixo es molt llarg...ect,ect.uuuuuf que pesa se me va fer i era el km 22,un descanset i seguit un portet com la part facil de simat.....seguit de "falsos llanos" i per fi al km 42 una baixa,on una xica "tocapelotas" que acavava d'agarrar al hora de frenar li donava igual que hi haveren davant 3 que 23....jo a la meua,barreta i a pujar el col de l'ecre.....començava molt dolç,en sombra i frescoreta...serien les 9:30 i la calor ja apretava i s'agraia la sombreta,al haverlo vist avans ja sabia que al creuament a la dereta al km 9 hi havien 3 km durs al 7%,la veritat que anava com sempre pasava a 4 i enseguida arrivava algun bruto per darrere i me pasava a mi.....fem el gir i jo pensava "ara voreu ara",la gent se plantava,algun feia eses per que eren 3km contants i durets....i tant que eren durets,comencen a unflarse les cames i a notarme cansat i el coco comença a pensar asoles "te queden mes de 100km.....i vas cascante ja les cames,aixina com tens que correr", avituallament i agarre platano que entra enseguida.....pero encara quedaven 500 metres durets i si no me pose a 9k/h el tire per el nas......aixina i tot seguisc pasant gent poc a poc....aleluya!!!!!!!!!!!!!!! un descanset,i una miel...estic tan imbecil que aprete....dalt a la dereta se veia el poble on dinarem,casi res me quedaven 8km al 6% costant,al acavarse el descansillo me pasen 2 xarrant i un li deia a l'altre que "la veló c'est lo moi"....intente que me marquen el ritme,pero son d'estos que pareix que no porten cadena....au...."5km a somet",aci ja no hi han arbres,casca el sol i pum me pille als dos d'avans "cascats",je,je pues no eren tant bons....aci el port no es tant dur ,pero no te ni un descansillo de 10 metres.....va minante la moral.agotante sicologicament i mai arriva el final....porte 1h15 quan arrive dalt,pare a per la borssa d'avituallament propi que tenia un sanwich i l'agafe el voluntari se possa dirme algo i jo en cara de panoli li deia que?qua?....eh? i al final me dona unes galletes d'un altre que s'havia deixat alli,jo per no fer-li el lleg les agarre,,a partir d'ahi puja,baixa,planeja,baixa,puja....vamos te tot un poc...tornen a apareixer els arbres i en ells el portet de 7 km que hi havia d'extra per si no haviiem pujat prou,es molt constant i dolcet....i que bo en sombra,mes de lo mateix pase a 4 i me pasa un....avituallament i mes puja i baixa durant 12 km,arrivem a un lloc on ens creuem durant 5 km amunt i 5 avall a guille no el veig i a riki s,i li porte de uns 12 min.,el veig be......un altre km i mig cap amunt i ara si 30 km de baixa en un trocet de puja al mig,pero les cames i el cap comencen a agrairo.....quan arriva l'hora de rodar el vent bufa de cara....aixo es l'ultim que volia,pero m'ho esperava,ja que anavem directes cap al mar....per fi l'aeroport i pareix que farem algun km menys,a mi me van eixir 175 en 6 h00 i23 segons.....se pot millorar,al passeig dels anglessos (que es per on se feia la marato i estava tot el montage) me creue en guillem,ell a peu ja....me porta un mon....el veig d'eixos dies que esta clavat en carrera,va be....

Arrive a la linea de peu a terra i tinc els peus adormits,ni m'els note,les cames estan molt carregades,es la segon vega en la meua vida que pase de 150 km i pense que me sera molt dificil correr,me canvie de roba i a la carpa veig de tot,un sentaet tranquilot menjanse un bocadillet com si estaguera al sofa de casa.....un altre esperant al company que se canvie (lo mateix que faria cristian,je,je),isc le tire la borssa a un voluntari,hi ha que dir que la bici tambe te l'arreplegaven i me posse a correr...

Per a sorpresa meua vaig molt comodo a 4:30,pero no es com altres transicions o com en calella,aci l'agotament el note mes,passe per davant de cris david i mari i animen molt,gracies,al pasar per el crono de meta,veig el temps i marca 7h30.....pense que si faig 3h30 en la marato ho faig en 11h,i tambe comence a dirme lo inutil que soc en les trancisions,ja que m'havia arreat 16 min. entre les dos i si m'havera espabilat tindria mes marge, de totes maneres el primer objetiu era acavar i tornaven al meu cap les paraules de tots..........difruta,controlat,hi ha que acavar,es el primer i bla,bla,bla....eren les 2 del migdia 26 de juny i segons alguna cronica que he llegit feia 35 graus....pero jo la veritat que no m'agobiava molt la calor i pensava que el meu objetiu de fer 11h15 ho tenia ahi,aixo si no tenia que punjar,me creue en riki que arriva en la bici,li porte lo mateix que guille a mi,aci ja no tenia tannt bon aspecte com avans, me creu en guille que ja tornava a buscar el gir de meta....porte 3km i ja veig a gent caminant,passant per baix de les dutxes,jo les esquivava,aixo si desde el primer avituallament no perdonava ni un trago de res inclus de coca-cola que no m'agra,seguiscc passant gent,en el parcial a peu pase a mes de 500,com ho disfrute....arrive al control del 5'300 i pare a fer un pis i me lleve la sabatilla que el calceti no el portava be,me la coloque i ale a correr,vaig millor de lo que pensava,pero ja comence a notar la calor,me creue en riki,bo!!!! va correguent,ell no sabia si podria correr per la teniditis que arrastrava,arrive a l'altura de cris i mari i animen molt ,te fa sentir be,tambe hi han valencians que han anat en altres tris i t'animen....."ale carcaixent"....porte 10 km i vaig molt comode`per baix de 5 min/km,al km 13 rada que anava correguent en guille torna al reves i ve en mi,comença a controlarme el ritme i me diu "tranquil vas molt rapit,olvidat de guille"..."guille? si m''apanye jo ja fare prou" portava ja mes d'unna hora correguent i començava a fer-se pessat,pero adelantar a tanta gent me feia agarrar moral,david m'animava,gracies abuelita per eixos 6 km al meu costat,a esta altura de carrera,ja estava iguala la gent que caminava i que corria,pase la mitja marato en 1h43,molt be.....m'anime a mi mateix,a partir d'ahi la tactica era anar a 5:10 o axio i faig el proxim 5000 a 5 altra volta,pero ahi arrivaves a l'aeroport,on hi havien 400 metres d'aná i torná infernals on no bufava ni gota d'aire,era l'unic lloc on hi havien arbres al mig i havien tris tirats a la sombra cames en amunt,un altra image que tinc es a un que cau per davant i al fer el gir veig a dos xiques del public damunt d'ell i traguenlo al sol,ja que estava tremolos,,me estic tornant a pisar i arrive al avituallament del km 27 i pare per primera vega a agarrar coses,en els altres pasava sempre correguent....furtan-los els gots de les mans als voluntaris,pero este pareixia un xiringuito de platja i la gent estava amontona...el pase,pise i torne arrere a tornar a carregar......ay,ay,ay,ara tinc que tornar a correr,no me veig capacitat i per a sorpresa meua me posse "facil" a 5:12 altra volta,pero fins al 37 es igual,correc be,pero ja pase caminant i agarrant de tot en tots,la mitja me puja prou,ja que el parcial del km que passe per l'avitiallament sen va a 6 i algo,encara que quan correc sempre vaig per baix de 5:20.....aixo ja pareix la ruta del colesterol,van caminant i xarrant el que pot,clar,de les carpes de la creu roja que hi han al circuit,nomes fan que eixir camilles en gent en gotero o mascareta,concients e inconcients,te fa que pensar un poc i me considere un priviliejat per poder correr (o cabut,je,je),me creu en guille li falten 3 km ,calcule i l'anime va que fas marca personal....al poc doble a riki,va trotant,el pase i l'anime....jo cada vega me trove millor,es el 35 i el famos muro jo el tinc cap avall,arrive a la part xunga de l'aeroport i la pase be,aixo pareix un cementeri.....a partir del 37 ja no pare en ningun avituallament i faig el dos ultims km per baix de 5..."ostia si me queda gasolina pense"....com ho disfrute,tenien rao no hi ha res com acavar un IM be,sense agoniçar....com no tes el calor de la gent,recta de meta i aixo esta a reventar,senc xillar a cris,com ho viu...li done la ma a ella i mari....rada a l'altra te portare un caixo de cervesses per a que pugues arrivar,ja,ja,ja....11h06 min. clavats,me posen la medalla i soc fiinisher....ahir parlant en claudio me va dir "que aixo que será?"....pues per a mi molt i fer-ho en el temps que me vaig marcar fa un any en arrere molt mes...els dies posteriors ja me fustigat a mi mateixa per no haver arrivat en menys de 11h tinguento ahi i la meua meta era tambe fer 3h30 a la marato....pero el plaer dels dos dies següents i el d'ara escrivint aquestes paraules no se pot comparar a res de lo que havia "disfrutat" per ara en la meua gran aficio que es fer esport....guille 10h48-el 264 simplement una carrera perfecta..riki 12h53....pero va acavar i de la mitat i jo el 375 fent dels 160 primers a la marato...

Com ja vaig fer al face lo primer de tot donarli les gracies a kike que sense les hores que ha passat en mi a l'aigua,no ho havera aconseguit,al meu amic raul,cristian i borre que sempre m'han apoyat en possitiu i m'han donat confianza,que conste que quan vaig entrar a meta me vaig enrecordar de vosaltres...als tots els del ctc que ens han apoyat i al que no ahi esta eso,je,je....a cris,david i mari altra volta per estos dies i a riki....a guille per les hores d'entrene i que en un d'ells ens convollarem per a fer esta locura,a ana per aguantar.....la que que a roth,je,je......i a tots els que van apoyar i ho seguiren en internet,tete,ferran,martin.....etc.....ja tinc ganes de fer un altre,qui s'apunta,je,je

Volta a Peu Mareny de Barraquetes - 2 de Juliol de 2011

Campionat Internacional Bahía de Cullera 10km - 26 de Juny de 2011

L'enhorabona a 2 dels nostres triatletes per el repte aconseguit. Nadar 10.000m en aigües obertes a la bahia de Cullera, amb la presència massiva de meduses. Quique va aconseguir baixar de les 3 hores, pujant al podi com a 2on classificat en categoria absoluta. Raul també va fer un temps impressionant quedant 7é a la seua categoria. Sense dubte una prova duríssima la que van fer estos dos companys del CTC. FELICITACIONS!!