dimarts, 31 de maig del 2011

Half Challenge Costa BCN-Maresme - 29 de Maig de 2011

Després de un dur hivern tant a nivell físic com a nivell psicològic, amb varios amagos de no assistir al Half per la mort de ma mare per fi apleguem a Calella, dos grans amics, Oroval i Jesus i el meu amic i company de club oscar, que a falta d’uns minuts per a la fi de les inscripcions va decidir apuntar-se per a llevar-se l’espineta que li havia quedat en el Ecotrimad i poder assistir a Niza amb moltíssima mes confiança. Apleguem sobre les 21:30 deixem trastos en el hotel, per cert molt bon hotel amb piscina inclosa i anem a buscar un bar per a sopar, parlem poc de la carrera, cosa que me ve be per a oblidar-me un poc de tot el q ens espera.

El dissabte de mati ens alçem prompte, fa mal temps, isc a comprar unes cosetes i m’aplegue fins la platja a vore com estava el mar, mare meua!!esta prou mareja i dema es la carrera!!!Anem a per els dorsals, vegem la fira del corredor, açí ja se respira triatló per tots els costats, se nota que estem en un triatló diferent, l’organització un 10!!fem 20 minutets de carrera a peu per activar un poc,les sensacions no som molt bones, que poques ganes de competir!! Des de la nit anterior havia començat a fer-me mal el genoll, el mateix q l’any passat me va deixar tot el estiu sense poder fer res, no pot ser, en tot el hivern no m’ha fet mal!!!!El dia de la carrera va arrimant-se i estic molt tranquil, de vespra ens preparem les bolses que ens havien donat per a deixar els trastos per al dia de la competició, ja que en este triatló les transicions es feien dins una carpa tipo vestuaris, aplega l’hora d’anar-se’n a dormir i començe a pensar en el dia que ens espera demà.

A les 2 del matí encara estic despert!!!i a les 6 ja esta tocant el despertaor ,ens alçem tots, esmorzem, i repassem varies voltes que no se ens oblide res, tot en orden, apleguem al bike park i li pregunte a oscar si havia agarrat les ulleres i mecccc, primera cagera!!!no les portava, menos mal que venia oroval i sen va corrent al hotel a per elles,peguem una mira a les bicis, unflem les rodes i ens dirigim a la carpa, ens fiquem el neopreno, ens fem un parell de fots i anem cap a la platja, ja ho tenim ahí, no hi ha marxa arrere,mos donem la ma un parell de voltes, ixen els pro, les xiques, 2 eixides més i enseguida me toca a mi, entre en el caixo d’eixida, som casi 200 triatletes, veig a oroval me diu que tire avant però preferisc quedar-me açí darrere, sona una musiqueta que no recorde quina es i de repent es fa un silenci impressionant dins del caixo, com tots els dies m’en recorde de ma mare, me fique a plorar,passen uns segonets i MECCCCC!!!!!donen l’eixida,des de el primer metre fins el últim dels 1900 es te que nadar, fins ahí m’aplega la mala sort!!!! aplegue a la primera bolla prou rapidet, a 200 metres, continue nadant, ara toca fer 500 metres, estos se me fan un poc mes llargs, vaig còmode, aplegue a la bolla, ara toca buscar l’altra q esta a uns 100 metres,pare poc,no deixe de nadar, ara mos toca la part mes llarga, 800 metres, entre les dos bolles mes grans hi han varies xicotetes, antes d’aplegar a l’ultima xicoteta me desoriente un poc, perc uns 20 segons en tornar a la bona línea, aplegue a l’ultima bolla se m’han passat prou rapidets, sols me queden 300 metres, se me fan molt llargs,vaig a soles, veig a la gent tota a la meua dreta, m’oriente però vaig prou recte a la línea d’eixida, per fi aplegue, me lleve el neopreno, mire el rellotge crec q veig 38:12, estic marejat,veig a oroval, m’anima, just davant d’ell m’entren ganes de vomitar, aguante i entre en la carpa,esta a tope, continue en les arcaes, a voras la que monte jo açí, m’asente me canvie i pareix q me passa un poc,no m’aclarisc posant-me els calcetins, casco, dorsal, sabates i apreseta a per la bici, pareix q ja m’ha passat, agarre la bici, els primers metres me relaje un poc,anem per dins de Calella,i d repent ahí estava Borroka, me pega un crit,el salude, aprofite per a beure i per a fer-me un gel, prompte apleguem a la N-II, carretera per on es farà gran part del segment ciclista, fique el plat gran però prompte em done conter que no puc menejar-lo, supose que encara tindre les cames tocaes de la natació, decidisc posar el xicotet i mes avant ja cambiaré, poc a poc vaig trobant-me mes còmode, començe a passar a molta gent, també me passen a mi, el circuit en els primers km no aplega a ser pla com pensava, hi han 3 o 4 rampes, però molt curtes d’uns 200 o 400 metres,portem el aire en contra fins que apleguem a Mataró, primer avituallament,i per fi ara ens tocava el aire a favor,q bo!!!!al cap de uns 2 km del gir, me peguen un crit, vaig acoplat i no veig a ningu, era oscar, m’anima, no el veig, però també li pegue un crit, continue a lo meu,sempre anem els mateixos triatletes, som 4 o 5 i cada vegada passa uno davant, sempre deixant les distancies, aplegue a Calella,ja porte la mitad,avituallament, i ahí estaven oro i borroka animant i dixan-se la veu,toca un altra volta aire en contra però esta vegada me passa mes ràpid, aplegue a mataró i pràcticament me creue en oscar en el mateix punt, bona senyal pense,s e que estic anat be en la bici, aplegue al 65 i me permitisc el lujo d’esmorÇar,jejejeje,li pegue dos mosos a un bocadillet q m’havia fet, no m’entra i el tire, açò està acabant-se, aplegue al 75 i començe a pensar que me falta una mitja marató, queda molta carrera i estic apretant massa, però com diuen per ací, lo q va davant va davant!!!!entre en Calella, aprofite per a relajar-me un poc, aplegue a la transició i tracte de fer-la tot lo ràpid que puc, 46 segons!!! marque un temps de 2 hores 34 minuts en la bici, començe a córrer i des de el primer moment m’entra flato, crec q he begut massa en la bici,q n mel llevaría fins el 8 o el 9,vaig prou soltet, però tinc molèsties en els dos quàdriceps, despareixen prompte, començe a vore gent para estirant, no veig el km 1, començee a agobiarme pensant q no están marcats els km, però enseguida aplegue al km 2,vaig be,tornen a eixir-me unes llagrimetes, aplegue al 6 més o menos i me creue en oscar ens animem, va molt be, en els avituallaments trate de no parar i agarrar sempre aigua o cocacola i algun tros de taronja, famoltacalor,els peus els tinc bollint, aplegue al 10 en 45 minuts,ja estic prop de a on esta tot el jaleo, i allí estaven oroval i borroka animant-me,el rellotge de meta en eixos moments marca 4 hores 20, que realment eren 4 hores 5 minuts, si continue en este ritme podría estar sobre les 4 hores 50, continue be, me motive, tornen a animar-me, me motive, faig un pas subterrani que hi havia, me creue en oscar,me dona la ma,faig la xicoteta rampa i continue, aplegue al 12 i començe a a donar-me conter q no vaig igual, les cames no me van, nomes que tinc ganes q apleguen els avituallaments, tracte d’agarrar tot lo q puc, seré envejós!!! aplegue al punt on m’havia creuat en oscar la primera volta,i ja m’havia retallat casi 1 km. intente accelerar, la bèstia ve per darrere, però me dura 500 metros,no pare en ningun moment, però ja no porte el ritme que portava,me ixen els km sobre 4:50-5:00 que mal q vaig, estic patint molt, aplegue al 16, soles 5, intente animar-me, aplegue al 19,me queden 2, canvie el ritme, pareix q baja be, un xic me diu q vaig be,q porte bon ritme, pero no hi ha manera d’animarme, aplegue al 20,estos ultims 10 elsfaig en 48 minuts més o menos, però no hi ha manera d’animar-me, aplegue al 20, estic fundit, soles 1 més,ara no puc parar, están oro i borroka esperant a q entrem. No puc parar, comença a haver molta gent animant, passe el bike park, ja veig la meta, però antes i com en tota la carrera ahí estaven un altra volta els dos craks animant-me, gràcies,me puje la cremellera del mono,ara toca eixir guapet en la foto, últims metres, els faig caminant, disfrutant, acabe de baixar de les 5 hores en un mig ironman, estic reventat però molt content,al final 4:57:09.

Oscar enhorabona per el tiempaso que has fet i més que res per llevar-te eixa espineta q tenies des de Madrid, m’alegre q ara vajes en mes confiança a Niza.

Després de tants mesos d’entrene, amb moments molt durs, per fi soc finisher del meu segon mig ironman, gràcies a tots els membres del CTC per els vostres ànims antes de la carrera i de les vostres felicitacions després, donar les gràcies en especial a oroval i a jesus que me van acompanyar en este cap de setmana i com no a oscar,un crack, un fenómeno en tot!!! Borroka gràcies per vindre i per arrear-te la panxa de km q el vas pegar, gràcies, també donar-li les gracies a Alberto, q m’ha animat i m’ha planificat tots els entrenes de la temporada, gràcies trainer!!!!! A tots els que heu estat ahi, gracies a tots!!!!!!

Borre

diumenge, 29 de maig del 2011

Video Resumen del Ecotrimad



Vos deixe un video que ha fet l´organització d´aquest event en el que participarem fa unes setmanes, al loro en el minut 2:20 que ix Oscar d´esquenes, i en el 2:42 Cristian molt ràpidament de cara.

XII Triatló de Cullera Campionat Autonòmic - 28 de Maig de 2011




Día de hacer piña en Cullera y disfrutar de lo que más nos gusta, el triatlón...eso sí, siempre acompañados por nuestras más fieles e incansables animadoras, familiares y amigos... lo que tienen que aguantar!! GRACIAS!

Llegamos pronto pero la organización es un caos, no podemos entrar el material a boxes porque todavía están compitiendo no federados. Una vez entramos y después de organizar cada uno su box nos dirigimos a la playa a calentar, parece que el chaparrón de la noche anterior se ha llevado las medusas, aunque hay algo de oleaje. Y ahí estábamos en primera fila todo el comando del CTC, comentando sensaciones y tácticas.

MEEECC! salida, primeras collejas dentro del agua y algún sorbo que otro. El segmento parece más corto de lo normal y se pasa volando, poco a poco, empezamos a salir uno a uno. En el segmento ciclista nos juntamos primero Vicente y yo, y poco más tarde Guille y Roberto al pelotón. El circuito es corto, 4 vueltas, con muchos baches y curvas peligrosas, y para colmo la subidita al puente. Desgraciadamente Roberto tiene un accidente por culpa de otro que se le cruza y tiene que retirarse con quemaduras en brazos y piernas, una pena, pues se trataba de la vuelta a la competición de todo un élite del CTC. Por detrás vienen muy cerca y escalonados Cristian, Jordi, Claudio e Iván. Yo lo paso mal durante todo el segmento aunque aprovecho la última vuelta que la gente va más relajada para colocarme por delante y así entrar en la transición más rápido, aunque me cueste perder una zapatilla de la bici por el camino..jeje.

Intento salir rápido a pie para colocarme delante del pelotón, primeros giros, avituallamiento y ánimos de nuestra gente. Empezamos a cruzarnos entre nosotros y darnos ánimos aunque poco podíamos decirnos con la que llevábamos encima. Y sorpresa! El circuito es más largo que el del año pasado, casi 1km más, yo que pensaba que sería igual acelero hasta que me doy cuenta y tengo que bajar el ritmo, casi me da algo…Dentro del sufrimiento la llegada a meta se hace más amena con el apoyo de nuestras incondicionales.

Al final, y con caretos de reventón todos comentamos las sensaciones que hemos tenido durante la carrera, anécdotas y tiempos. Como club todo un éxito, 10º en la general autonómica y por delante de nuestros compañeros de la ribera, Trisueca, Roquette, Algemesí, Cullera i Carlet.

AMUNT CTC!

Jaime

dimarts, 17 de maig del 2011

ECOTRIMADRID 1'9km-76km-21km | Buitrago del Lozoya - 14 de maig de 2011





La prova es disputava en Buitrago del Lozoya, a 60km cap al nord de Madrid. La natació es feia en un embasament enorme i per cert ple de matorrals i runa, però molt xulo per un altra part, teniem que fer una distància de 1.900m. El recorregut ciclista a dos voltes era un autèntic trenca-cames ple de pujades i baixades però que l´entorn ho feia molt bonic per recorrer 76km, i per últim, la carrera peu que era una mitja maratò.

Primer que res, arribarem al hotel el dia d´abans per la nit, és a dir el divendres. És hora de sopar i a la porta del hotel estaba Marcel Zamora desembarcant la cabra, que a la postre va ser el guanyador i tinguerem el plaer de tornar a coincidir en ell el diumenge pel mati en l´esmorçar i aprofitarem per felicitar-lo i fer-se una foto amb ell, ah!!! i retar-lo per a Niza, ja em conegueu.

L´eixida del èlits estava prevista per les 13h, i després per grups d´edat cada 4 minuts, Paco, Oscar i Cristian a le 13:08, Àlex, Fernando i jo a les 13:12, i Vicente a les 13:16. Total que a les 10:30 del mati ja estaven a la zona de boxes i ja es pot difencia d´uns del nostres membres dos grups ben diferenciats, els tranquils: Fernando, Vicente, Àlex i un servidor, i després els asfixiats de la vida al cap davant de Cristian i seguit motl prop per Oscar i Paco que no paraven de menejar-se, de bufar, de dir que la boia està lluny, etc. La zona de boxes estava montada dins d´una piscina al costat del embasament vuida, la piscina podia tindre perfectamente uns 150m de llarg. A preparar-se el material, ultims consells als novençans i a la "cámara de llamadas". Jo tranquil com sempre, Oscar més nervios que mai, a la qual li comente - je esto es A, B i C, és a dir, nadar, bici i correr i saps de sobra fer-ho tot. Ens desitgem sort i al lio, comença la primera eixida i poc després ja ens toca al nostre grup d´edat. L´eixida es des de dins del aigua. La gent la veritat és que te un morro bestial, com faltava encara un parell de minuts per donar l´eixida i ja estavem tots dins preparats anaven tirant avant com qui no vol la cosa, casi 100m almenys adelantarem quan per fi sona la botcina. Començe a ritme tranquil, l´aigua està fresqueta però no es cap barbaritat com ens pensavem en un principi. Tots el mon està prou desperdigat per lo que la natació és tranquila però la primera boia està a 600m i no es veu gens, la qual cosa dificulta la natació ja que tens que anar mirant endavant mes vegades de les que desitjaria però arribe a esta i gir, ens tornem a juntar uns quants i li pille els peus a un que anava davant fins a l´altre gir, lo que em permitix descansar una mica. Ultims metres i l´eixida cap a boxes del aigua és una mica complicada perque està ple de matorrals i pedres, sense fer-me mal isc, i veig que tinc a Cristin a 10m, ell havia eixit 4 minuts abans, i després hem crida Paco que també havia eixit en nosaltres dos.

La transició sense complicar-me, prenc seient en terra i em pose calcetins i cap alla. Ni rastre de Paco i Crisitan que hauram sigut molt més ràpids que jo en la T1. La bici a ritmet sense apretar en les pujaes i acoplant-me en les baixaes sense més història. Pase pel primer punt de gir i veig a les xicones que estaven baix d´un pont animant a tope, ja portem la mitad i em cruce en Vicente que ja està pegat a mi i kilòmetres més avant m´agafa, xarrem un poc i se la pira. El cel estava cada cop més negre, es veu caure algun raig, es gira vent, i paaaaaaammmmmmmm!!!!!!! es trenca el cel i comença a ploure la mundial, amb graniza incluida, imagineu-se el mal que feia el granis en els braços, les gotes et molestaven als ulls, no es veia res i la bici tampoc és que frenara masa. Pense en la retida perque vaig xopat de dalt a baix i sobretot els calcetins i el que menys m´apeteix es correr ara una mitja maratò en els calcetins tant banyats i en el fred que estavem pasant en ixe moment. Però cal continuar fins la zona de boxes. En els ultims kilòmetres pareix que la pluja ens done un respir i ja no tinc tant de fres, així que decidisc que em posaré a correr i a temps de parar-me i retirar-me sempre tinc que temps. Casi entrant en boxes torne a contactar en Vicente i entrem casi junts boxes. Del fred que tinc en les mans apenes tinc tacte en els dits i no soc capaç de llevar-me les sabates abans d´entrar a la T2 i per això em vaig tindre que descalar i correr fins deixar la bici amb les bambes de ciclisme.

Com era d´esperar les runners i demes coses que tenia en la cistelleta de la T2 estàn totalments banyants. Em fique la gorreta per a que no em moleste la pluja i a correr. Apenes senc la planta del peus del fred però estic segur que un parell de kilòmetres agafaré temperatura. Eixim de la zona de boxes Vicente i jo i ens creuem en Oscar que ve en la bici i ens diu que va a retirar-se, s´havia congelat i preferia no seguir. Li dic a Vicente que em seguisca que jo anava a començar la mitja espaiet però prefereix aminorar i no forçar, així que començe la ultima part, tres voltes a un circuit, combinant asfalt en camins de terra, passant per dalt d´un pont del embasament, i en algunes pujaes que sense ser molt exigent si que fan que tingues que aminorar el teu ritme. La primera volta es fa llarga, i no para de ploure, la segon ja molt millor, m´adelanta piguiti que va molt be a peu però per a ell era la primera volta encara, i també m´adelanta Marcel Zamora que este si que va com un cuet cap a la victoria. Comence la tercera volta prou senser encara, a ritme de 4:45 mes o menys i amb pulsacions de entre 150-155 per lo que espera a falta de 3 ó 4 kms pujar el ritme. Al llarg de la mitja em creue en Cristian que va a tope com sempre super solt, en Paco mes relajat però en bona cara, i en Fernando que va patint molt en flato i dolors estomacals. Cap al km.18 decidisc pujar una mica el ritme i vaig prou be, però ja entrant en el poble que és l´ultim km començe a trobar-me fatal del estomago i damunt, ens fan creuar un pontet, pujar unes escaleres, anar per la muralla del castell i a mi se me fa llarguisim, o siga que les posicions que havia guanyat en dos kilòmetres les vaig tornar a perdre. Per fi, arribe a la meta i ahi està l´afició esperant-nos després de pasar elles i el xiquet de Cristian un "dia de perros", així que moltes gràcies a Ana, Ana Ines, Tania, Silvia, Mariet i en especial a Maria. Arribem tots i ara toca secar-se i al hotel, dutxa calenteta i a celebra-ho per ahi que ens ho meresquem tots, ha sigut un dia dur tant per als triatletes com per a les nostre parelles.

Ara ja son les 21.30 de la nit i toca gaudir de la T.3, a sopar a un mesón de categoria amb vinet, cabritillo per a tots, carajillo, xupitos de broçes i postres, ummmmmmm!!!!! Ah i el cambrer un tio de puta mare, volia que ens anarem comtents i aixi va ser, i damunt barat jijijiji. En resum, el tri ha estat de puta mare però el cap de setmana en este grup humà ha sigut molt millor, i es que em pasat tres dies genials per Madrid.

Guille

dilluns, 16 de maig del 2011

II Triatló Olímpic Canet d'Enberenguer - 15 de Maig de 2011




BE AMICS EL PRIMER DE LA TEMPORADA , JA TENIA GANES, NOMES DESTACAR LA SORPRESA DE QUE EL JUTJE QUE ME REVISA EL MATERIAL ERA BORRE , A PARTIR DE ARA PODREM ENTRAR LA BICI A MOTOR TRANQUILAMENT, EL DEMES COM SEMPRE, NERVIS AVANS DE L'EXIDA , RABIA DE VORE EL TEMPS EN EL MAR , SORPRESA DE VORE COM ANAVEM EN LA BICI I SATISFACCIO DE ACABAR EN BONES SENSACIONS FENT UNA BONA CARRERA A PEU , EN FI DISFRUTANT DE UN DEPORT MOLT COMPLET . AH! I PER SUPOST TIRANT DE MENOS VOREVOS PER ALLI PER A MOTIVARME MES ENCARA ," QUE M'AGARREN ,QUE L'AGARRE" PERO PER L'ALTRE COSTAT PUC DIR QUE HE SIGUT EL PRIMER DEL CLUB JE!. AMUNT C.T.C.

RICKY

Volta a peu a València - 15 de Maig de 2011

Hola a todos de nuevo os paso un par de fotos de la popular de Valencia que fue celebrada este pasado domingo por la mañana, en realidad más que una carrera popular fue una carrera de obstaculos donde uno pone a prueba su facilidad de reflejos, quiebro y concentración, la verdad que hoy lunes tengo unas agujetas grandisimas en la cintura de ir esquivando a gente que no os lo podeís ni imaginar, han sido los 8 km más masificados de mi vida, fijaos que me creía que era una manifestación general contra la crisis, jajajajaj. Teniendo en cuenta que los dos primeros kilometros son algo más que muy lentos al final a partir del km 4 pudimos correr sin problemas y llegar a la meta en 40 minutos redondos.

Vereís que hay más personas además de yo, muy fácil mamones el que lleva el equipo de carrera del club es mi sobrino parte del futuro del CTC con 15 añazos recien cumplidos y para ser su segunda carrera en su corta vida corre como una liebre. El otro es mi hermano, entrenador del carcaixent B y fiel seguidor de todo lo que hace el Juanky como buen hermano.

Como veis todavía conservo el antiguo mono de triatlon del club pero no para que esté colgado en el armario sino para que se nos reconozca por donde vamos pisando o pasando, jajajaj.

divendres, 13 de maig del 2011

101 Km Peregrinos de Ponferrada - 29 d'Abril de 2011


Antes de nada hola a todos esos cabroncillos que forma ese gran club como es el CTC, nada deciros que aunque no pueda estar tanto como yo quisiera con vosotros por motivos laborales claro, no os preocupeis y no os pongaís nerviosos porque el JUANKY vuelve en breve como es el dándole a este club esa nota graciosa que se merece, porque ya sabeís que en todos sitios hay un cabrón que hace de bufón y ello a mi me sale de puta madre, jajajaja.

Como ya os he comentao algunos de vosotros no es que esté en el dique seco sino que me estoy encargando de ir ampliando nuestros horizontes como club por otros derroteros, jajajaja. De hecho el CTC ha estado presente en los 101 peregrinos de ponferrada, ya llevo 2 de estas vueltas de mtb, esta me dijeron que era la más dura de España y pensé coño como puede ser eso que alguien del club no haya estado con lo hijos de puta que son, jajaajaj, en fin que ya me he encargado yo de hacerla,...... aver que alguien tenia que hacerla..... nada más.

A continuación os redacto la crónica del gran sufrimiento que supuso esta condenada prueba.
El pasado 29 de abril yo junto a aunos compañeros de gim tuvimos la gran idea de subir a Ponferrada a intentar realizar dicha prueba de los peregrinos, después de un viaje de 8 horas en furgona digno de la edad media por esto de ir a 110 km/h y con las rodillas destrozadas llegamos como si salieramos de una guerra. Todo indicaba que para esa fecha iba a haber lluvia auqneu cuando llegamos estaba nubladito nada más, pero me cago en la hostia lo que no sabiamos es que días antes a nuestra visita se había tirado 3 días lluviendo y de lo lindo, es decir que nos esperabamos algo de barro por algunas zonas, estas zonas de barro que para nuestra incosciencia iban a ser poca cosa se convirtieron en casi 80 km de barro, si si habeís oido bien casi 80 KILOMETRAZOS DE CONDENADO BARRO, todo esto amenizado con unas casi 4 horas de lluvia, pero no lluvia de esta de agua-nieve, no no a nosotros no nos podía pasar más, nuestra lluvia era lluvia de cojones, de esta que las gotas intentan penetrar en tu piel, jajajaj.

Siendo sincero en mi vida había sufrido tanto en mountain bike, estos peregrinos intentaron que hicieramos un auténtico pregrinaje, colocaron en la ruta alla por el km. 45 unos 12 km de subida, que oye no pasa nada por subir un poco pero coño con barro!!!!!. Bueno en fin que mis piernas parecía las del vecino, tenían vida propia.

Con tanto barro lo raro era no pegarse la hostía de rigor y yo claro que la tuve pero no una sino 2 porque a mi me gusta hacer las cosas bien, jajajaja. En la segunda que fue más buena perdí cuando me dí cuenta el cuenta kilometros con lo que iba sin ninguna referencia desde el km 60, no hay nada más guapo que ir sin referencias porque esta gente de la organización son unos cabrones cada uno me decía cuando preguntaba un kilometro distinto hasta que llegué un momento que ya no me podía comer más la cabeza y decidí pedalear rollo zhen, si coño de esa forma que lo único que visualizas en tu cabeza es una PEASO DE CERVEZA FRESQUITA Y UN PLATO DE MORRO, jajajaj.

Total que después de 7 horas y 54 minutos de angustioso sufrimiento continuo, de lluvia para aburrir y de barro como si me hubiera hecho un tratamiento de belleza llegué a meta el 286 de casi 980 participantes, con la única idea en mi cabeza de intentar vender la puta bici de montaña ya de una vez, no os preocupeís que de nuevo se me ha vuelto a pasar esta genial idea comercial, todavía le queda a mi burrita algún km que otro, ahora eso si el barro y la lluvia no quiero verlo ni en pintura.

Nada mi gente que os dejo unas fotico para que veaís que el CTC va conmigo por todos lados aunque cuando acabé no se sabe bien que ropa llevaba, jajajaja. Un saludo para todos y en breve nos veremos porque me he inscrito para cullera ya.

Juanky

dilluns, 9 de maig del 2011

Marxa Ayora-Cofrentes dissabte 7 de maig 2011


El dia es presentava negre, i les previsions així ens ho havien advertit, però estavem disposats a eixir encara que ploguera. Per sort els temps ens va respetar i apenes van caure cuatre gotes molt finites que no molestaven, tan sols en la primera part de la carrera un fort vent lateral i en ocasions de cara va fer que el peletó no rodara a un ritme fort ja que casi no pasavem de 35km. Tot i això fins el primer port que començava pel km. 55 la mitja va ser de 31km. Una de les anecdotes de la cursa va ser que la Guardia Civil parà la carrera més de 5 minuts perquè els ciclistes ocupavem els dos carrils, cosa habitual en este tipo de marxes ja que és complicat anar 800 ciclistes pel mateix carril d´uns 3 metres d´amplitud. Després vinguerem els ports, el primer suau, el segón ja de certa importància amb els dos primers kilòmetres a més del 10% i en 10km de d´ascensió, i l´ultim de 7 km amb rampes en porcentatges que superavem el 16%. Al final tots acabarem contents amb més de 2.200m acumulats i 150 km. a les cames. Una volta ja haviem acabat el cel es va trencar per complet i va caure una granizà bestial que a alguns participants els va pillar en marxa, pufffffff menys mal. Per cert, per fi em aconseguit que Jordy jubule la ZEUS, la de ayora va ser la seua última cabalgata.

XXIV Volta a peu de L'Alcudia - 7 de Maig 2011


dilluns, 2 de maig del 2011

Pinedo Triatlón 2011 - 1 de Maig de 2011





Primer tri de la temporada. El domingo bien temprano acudíamos a Pinedo tres compañeros del CTC, Quique, Iván y yo, acompañados por las mujeres y algún amigo. Nada más llegar nos avisan de que se está valorando suspender el segmento de natación por el oleaje y la fuerte corriente ya que dificultaba a la Cruz Roja realizar tareas de rescate en el caso de que fuera necesario.

A pesar de llegar pronto se nos echa el tiempo encima, apenas calentamos, el tiempo justo para trotar un poco y echar una meadita en el mar.. MEEEEC!! 1ªsalida de federados, intento salir corriendo en primera fila hasta que veo las olas venir y se me van las ganas. Primeras líneas de olas, la gente apenas avanza, yo intento escabullirme entre las olas pero no hay manera, cuando consigo hacer unos 100m empieza lo chungo..una corriente de cojones que sin darnos cuenta nos empuja hacia el sur, dirección contraria a la boya. Cuando levanto la cabeza pasados unos minutos pensando que la tengo cerca me doy cuenta que estamos a unos 200m en un grupo de unos 30 tíos sueltos, los demás ya están casi por la boya haciendo el viraje...entre las olas, la corriente y que hemos hecho distancia de más empiezo a sofocarme pero digo..ya acabaré..salgo del agua medio mareao y sin fuerzas, se que he salido mal de posiciones, la estrategia era salir lo más adelante posible para coger un buen grupo de bici. Aun así la gente empieza a tirar fuerte en bici a más de 35km/h..me siento bien, incluso por momentos me pongo a tirar..jaja! Veo a Cristian animando como un loco, me dice que voy bien...me animo. También veo a Quique, se ha retirado pero no se porqué, luego al acabar me comenta que no ha podido con el agua, como muchos otros que también se retiran, unos 40! La transición bici-carrera intento hacerla lo más rápido posible para salir delante del grupito de bici y así es, empiezo a encontrarme bien a pie, paso la primera vuelta, mi amigo me dice que voy por el 40, me animo ya que pensaba que iba más atrasado, veo al girar que la gente que iba conmigo en el grupo de bici la llevo unos 200m por detrás, perfecto, sigo tirando y adelanto unos cuantos más hasta que esprinto y apuro la última recta para dejar a uno que iba chupando rueda el muy cabrón..jaja! Fin de la carrera, estoy genao por lo que me ha pasado en el agua, podría haber mejorado posiciones.

Al final comentamos los tres la jugada, Iván había salido de agua vomitando pero logró acabar con buenas sensaciones su primer tri. Y Quique que no había podido acabar decide salir en la 2ªsalida que la transforman en Duatlón por la imposibilidad de hacer el segmento de natación, al final se quita la espinita del agua y queda el 52º de más de 200 participantes. Primer tri de la temporada, en 3 semanas Cullera, más y esperemos que mejor.

jaiMe


XI Volta a peu a Gavarda - 30 d'Abril de 2011